Durant aquest mes de juliol estem treballant en un teatre de Berlín, el teatre Die Schaubude. Aquest teatre està especialitzat en l’univers dels titelles/objectes, i es preocupa d’estar al corrent dels nous llenguatges vinculats a la creació visual.
Un teatre que ocupi la mirada en el gènere dels titelles des de la visió contemporània. Un teatre de titelles “de tots els temps” que disposi d’un espai escènic de 10 metres x 10 metres i més de 5 metres d’alçada. Sovint els teatres vinculats als titelles o objectes o com li vulguis dir, venen associats a espais minúsculs. El teatre visual i de titelles no pot crear ni exhibir la feina exclusivament en aquestes condicions. Necessita espai ja que treballa amb materials, i “els titelles, objectes i atrezzo en general” ocupen un espai físic important, no són efímers.
A Catalunya no existeix cap teatre comparable amb aquest. Per què no existeix a Catalunya un teatre públic que es preocupi del gènere del teatre de titelles / d’objectes / visual? Sovint molts creadors residents a Catalunya que comencen a investigar en la creació visual, lligada molt a l’artesania, en la que la necessitat d’espai per assaig, construcció i recerca és imprescindible, abandonen per cansament o bé marxen cap a França o altres destins. Nosaltres, amb tres setmanes de residència en aquest teatre, hem aprofundit en l’inici del procés de creació d’un nou espectacle com mai abans.
Sí, un teatre d’exhibició públic. Un espai de creació i exhibició d’un gènere amb molta història i molt de futur i que afavoriria a tots els ciutadans desenvolupant sensibilitats noves. Com les ombres sinuoses, els objectes silenciosos o les màscares sugerents. Ànims a tots aquells que tenen idees però no saben on construir, treballar i desenvolupar el projecte.
Esperem que tot sigui qüestió de perseverança i de demostrar que no és un gènere de segona.
