Demà acabem la residència de creació que ens ha mantingut ocupats gairebé un mes a Berlín. Han estat molts dies de dubtes, descobriments, algunes angoixes, també malentesos…de tot. Realment començar un període de creació requereix molta empenta i energia, un cert optimisme i molta confiança i respecte. La sort d’haver arribat fins aquí és que aprens a valorar el més essencial: l’equip de persones que t’envolta. El perill però seria acostumar-s’hi. No és una situació normal, és excepcional. Però l’excepcionalitat no té perquè ser esporàdica. 

Un teatre que ocupi la mirada en el gènere dels titelles des de la visió contemporània. Un teatre de titelles “de tots els temps” que disposi d’un espai escènic de 10 metres x 10 metres i més de 5 metres d’alçada. Sovint els teatres vinculats als titelles o objectes o com li vulguis dir, venen associats a espais minúsculs. El teatre visual i de titelles no pot crear ni exhibir la feina exclusivament en aquestes condicions. Necessita espai ja que treballa amb materials, i “els titelles, objectes i atrezzo en general” ocupen un espai físic important, no són efímers. 

A Catalunya no existeix cap teatre comparable amb aquest. Per què no existeix a Catalunya un teatre públic que es preocupi del gènere del teatre de titelles / d’objectes / visual?  Sovint molts creadors residents a Catalunya que comencen a investigar en la creació visual, lligada molt a l’artesania, en la que la necessitat d’espai per assaig, construcció i recerca és imprescindible, abandonen per cansament o bé marxen cap a França o altres destins. Nosaltres, amb tres setmanes de residència en aquest teatre, hem aprofundit en l’inici del procés de creació d’un nou espectacle com mai abans.  

Sí, un teatre d’exhibició públic. Un espai de creació i exhibició d’un gènere amb molta història i molt de futur i que afavoriria a tots els ciutadans desenvolupant sensibilitats noves. Com les ombres sinuoses, els objectes silenciosos o les màscares sugerents.  Ànims a tots aquells que tenen idees però no saben on construir, treballar i desenvolupar el projecte.

Esperem que tot sigui qüestió de perseverança i de demostrar que no és un gènere de segona. 

Avui és un dia gris a la ciutat de Berlín. Plou, les temperatures han baixat una mica i això fa que la gent camini despressa pels carrers. Portem ja dues setmanes fora de casa. El temps passa ràpid i el cansament de divendres avisa a l’esquena, cap i cames que el cap de setmana ja és a prop. Dues setmanes on es mesclen el descobriment, l’observació, les ànsies de saber cap a on vas, i sobretot, el creixement d’una sensació de transformació. Canvis al voltant, canvis en un mateix. Dubtes, buits. Ara per ara intentem mantenir-nos ocupats imaginant i construint; però, a poc a poc, un univers propi va apareixent. Esperem estar preparats per rebre’l dignament.

Hola amics! Avui comencem amb aquest blog una aventura nova ja que volem poder estar en contacte amb tots vosaltres una mica més, encara que sigui a través de la xarxa. La nostra idea és simplement escriure el que ens vingui de gust i convidar a tothom que tingui ganes a aportar la seva mirada i opinió. La companyia va amunt i avall, coneix nous paisatges, persones i cultures i volem compartir-ho. Cal remarcar de bon començament que aquest blog és possible gràcies a les habilitats del nostre super-tecno-man Don Julián. Tots anirem  escrivint i penjant fotos, vídeos, recomanant històries, corregint errors i canviant…como la vida misma. Amb tranquilitat, paciència i optimisme.